(xènia)

A aquestes alçades, si esteu llegint això segurament ja coneixeu el costum de les zero waste “gurús” d’anar guardant en un pot de vidre els residus que generen. Algunes triguen més de dos anys a omplir-ne un.

Mai havia pensat en fer el mateix perquè 1) en un mes la tindria més que plena; i 2) em semblava que per dur un estil de vida cap al zero waste no cal ser tan sofisticat, amb no generar residus n’hi ha prou, no cal un pot de vidre bonic amb les escombraries endreçades.

Tot i així fa just un mes vaig decidir provar-ho, per veure si l’experiència m’aportava alguna cosa. I sorprenentment ha estat així:

  1. En un mes no l’he arribat a omplir. De fet, si pressiono la brossa avall dins el pot, n’ocupa només un terç.
  2. Posar els residus en un pot transparent ajuda a ser encara més conscient del que generes.
  3. M’ha ajudat a acabar de fer alguns passos que tenia pendents. Fins ara encara feia servir infusions en sobret que tenia per casa. Pensant en el compromís de fer un balanç “públic” al final del mes, vaig decidir-me a passar a les infusions a granel d’una vegada, per exemple.
  4. Me’n he adonat que tinc molts dubtes pel que fa al reciclatge.

CONTINGUT:

  1. Restes de fil i retalls molt petits de tela (generats al fer bosses per comprar a granel)
  2. Restes de goma de segell 
  3. Funda de pinzell vell que tenia en un calaix
  4. Canyeta de refresc plegable amb funda (venia en un bric que vaig trobar-me a l’autobús)
  5. Plàstic fi (coberta de rotllets de primavera)
  6. Cintes que venien cosides en un jersei fi (li puc trobar algun ús però de moment els deixo aquí)
  7. Taps de brics de beguda vegetal 
  8. Tap d’ampolla de cervesa
  9. Etiqueta d’una samarreta utilitzada per fer una bossa per anar a comprar
  10. Targeta de crèdit caducada
  11. Etiquetes i cel·lo d’un regal que m’han fet
  12. Tiquets de “torn” per al mercat i Correus
  13. Tiquets de compra de supermercat i botigues a granel (ara els rebutjo, però al començament sempre me’ls enduia perquè com el residu ja estava generat pensava que no servia de res deixar-lo a la botiga)
  14. Aplicador i funda d’un tampó d’emergència (normalment faig servir la copa)
  15. Tiquet de correus, plàstic dels sobres autoadhesius
  16. Plàstic blanc fi d’un paquet de pernil vegetal
  17. Sorra i caques del gat (per raons òbvies no es he posat al pot!)

En negreta, tot allò que no tinc clar de quin material està fet ni si es pot reciclar a Barcelona. Ara toca averiguar-ho!

Fer el balanç, doncs, ajuda a adonar-nos de quins residus generem i de si tenen sol·lució. Ara bé, hi ha “trampa”: segurament, el mes vinent hi haurà molts més residus. Per què? Doncs perquè encara no he perfeccionat el sistema i genero més tipus de residus dels que hi ha al pot, però aquest mes no m’ha tocat llençar-ne cap. A veure què passa al MAIG! Us animeu a fer la prova vosaltres també?

(Aquí podeu veure els residus que genera la Lauren Singer, o els de Bea Johnson)