Segur que alguna vegada heu vist un colom arraulit en una cantonada, tremolant sota un cotxe o aletejant intentant volar sense èxit. Fa anys, a nosaltres ens feien angúnia. Això que diu la gent de que “són rates amb ales” (el tema de les rates donaria per un altre capítol sencer), que porten moltes malalties i que embruten els carrers. Quan una intenta a dur un estil de vida més respectuós amb els animals no humans, es comença a qüestionar un munt de coses.

Si hi hagués un cadell de gos tremolant sota un banc de la Diagonal, segur que molta gent s’hi acostaria i algú intentaria averiguar què fer-ne o a on portar-lo.

Si veiem un gatet, potser també, encara que els associem més a la possiblitat de que siguin “salvatges”. Però un colom? És una categoria diferent d’animal. Fins i tot per darrera les vaques i els pollastres que la gent es menja.

Hi ha qui diu que si ajudes un colom que està en perill estas interferint en la natura. O potser que estas contribuint a la sobrepoblació de coloms a la ciutat i que això pot comportar problemes. O simplement diuen “ecs! un colom? quin fàstic!”.

Nosaltres, des de fa un temps ens ha passat d’aturar-nos i veure en quines condicions està un ocell que ens trobem pel carrer en condicions difícils. Hem trobat alguns falciots (sabies que són espècie salvatge protegida?) caiguts d’un niu en zona de trànsit i els hem portat a punts de recollida, com aquí. Però ens era difícil desfer-nos de l’especisme enquistat, i els coloms ens seguien fent un no-sé-què. Una vegada en vam trobar un amb una pota enganxada a un cordó i no vam poder evitar aturar-nos, però agafar-lo, tocar-lo… ja és una altra història.

I aleshores un dia de pluja t’arriba algú a casa amb una bola mullada esquifida i tremolant i et diu mira, estava al portal… què has de fer? Ja és a casa. El fiques en una capsa amb uns retalls de tela i col·loques una làmpara que fa escalfor aprop. El dia següent el portes al veterinari i et diuen que no té cap paràsit extern, que els interns no es transmeten a les persones, i que l’aspecte llefiscós és perquè es deu haver ficat en un bassal amb fang, perquè és molt petit i li falta espavilar-se.

Et diuen també que li hauràs de donar aliment preparat amb una sonda tres o quatre cops al dia durant dues setmanes. I de sobte et trobes interactuant d’aprop amb un colom bebé. Banyant-lo a la pica, eixugant-lo amb l’assecador de cabells i estant pendent que sempre tingui escalforeta.

No som massa d’ocells, així que hi ha moltes coses que no sabiem. Hem viscut la increible transformació d’un pollet mig pelat a un pollet biònic (ho sembla, quan estan creixen les plomes i es recobreixen de tubets dins els quals hi ha la ploma en sí) a un colom petit ja “de debò”. No ens podiem imaginar que un ocell podia ser tan empàtic, i que seria tan entretingut interactuar-hi. Mentre anava agafant confiança anava investigant, i va decidir que preferia els braços humans que el terra o la seva capsa, però que encara era més entretingut passejar-se per les espatlles i enredar-se pels cabells.

Gairebé un mes després ja estava totalment desparasitat a nivell intern, menjava i bevia solet i aletejava i enlairava el vol durant uns segons. Ja des del primer dia vam investigar quines opcions hi havia, perquè sabiem que tenir a casa un animal que després serà alliberat té uns requeriments de cara a que no s’impronti massa de les persones. A més no sabiem ben bé com fer-ho, i encara que ens van assessorar sobre quins passos s’han de seguir (si mai teniu algun tema semblant amb coloms, aneu a Exòtics, són maquíssims i t’ajuden un munt!) preferiem que algú amb experiència ajudés a que l’animal socialitzés amb altres coloms i després l’alliberés en condicions idònies. Així doncs vam contactar amb Birds Friends, tot i que també vam consultar informació de Corazón de Paloma.

Igual que moltes altres persones, hi ha veterinaris que també són especistes i consideren que un colom no és un animal que mereixi una atenció mèdica. Per això o per falta de coneixements, en molts centres de veterinària no et podran ajudar si hi portes un colom. Per tant va bé d’entrada saber a quins llocs pots acudir.

Al final, sempre hi ha moltes teories sobre el què s’ha de fer i el que no s’ha de fer, però si ens trobem un animal ferit o desvalgut i hi podem fer alguna cosa, nosaltres ho intentarem!