twitter facebook instagram

A Barcelona, aprofitem els aliments (Xènia)

Vuit del matí. En Marc agafa la furgoneta i s’acosta a l’estació de Viladecans a recollir un grup de noies que venen de Barcelona. Avui toca espigolar un hivernacle ple de tomàquets de tot tipus. Vindran tres entitats a recollir-ne, i encara en quedarà un bon grapat a les branques que no hi haurà temps d’agafar i acabaran trinxats amb la terra. Una petita part anirà a les conserves que fa Espigoladors.

Una del migdia. La Irina es prepara un wok amb la verdura més moixa que hi ha per la nevera, aprofitant una resta d’arròs, i revisa la llista d’ingredients pel taller de croquetes de Zero Waste Bcn. Civada, ceba, espècies, oli, sal i pa ratllat. La resta ho duran les persones assistents. Veu que els plàtans que li van donar ahir ja estan molt madurs i no aguantaran gaires dies més. Tot i que té pressa, dedica uns minuts a tallar-los a trossets i congelar-los per fer-ne gelat.

Dos quarts de quatre. La Natàlia revisa el correu que els han enviat des del magatzem i programa les publicacions a les xarxes socials per als propers tres dies. Tenen un munt de salsa de soja, fideus i torrades de civada que s’acosten a la seva data límit i cal pujar al web de Soy Comida Perfecta, a veure si algú ho aprofita.

Són les sis. La Gaby fa un recompte de les cadires i encén l’ordinador per comprovar si la connexió a internet funciona bé, per a fer vídeo-conferència amb la gent de la junta que avui no pot venir. Va a buscar gots i aigua i els porta a la sala de juntes. Ha comprat també unes mandarines al mercat. Aviat començarà l’assemblea de la PAA.

Set del vespre. Comença a arribar la gent amb carrets de la compra i entren a la cuina del banc expropiat. Van deixant la fruita, la verdura i el pa damunt la taula i seuen a les cadires de plàstic fent una rotllana. Agafen la pissarra amb el calendari i comencen a repassar els torns. Es comprova que s’ha anat a tots els comerços que col·laboren amb la xarxa d’aliments i es fa un recompte de quanta gent s’endurà caixa de menjar. Comença l’assemblea de la xarxa d’aliments de Gràcia.

Dos quarts de nou. Un grup de gent empeny dos carros metàl·lics plens de menjar, fent un soroll considerable amb el sacseig metàl·lic damunt l’empedrat irregular. Un dels carros, amb barres de pa i unes caixes de cartró plenes de dolços. L’altre, amb un munt de capses de maduixots i muntanyes de patates i plàtans. Xerren alegrement mentre van menjant croissants i dònuts i van cap al punt de trobada de la xarxa d’aliments de Sants.

Nou i vint. Tanquen els llums i surten de l’establiment. Comproven que l’alarma està connectada, arrosseguen els contenidors petits fins l’entrada i s’acomiaden. Uns agafen el metro, els altres caminen, i un fa una trucada abans d’encabir-se el casc i pujar a la moto. De seguida que han marxat, comença a aparèixer gent de tot arreu i es reuneixen al voltant dels contenidors. Alguns se saluden, altres es miren amb certa recança. Mentre van traient les bosses i les col·loquen al terra, la resta van obrint-les i posen la fruita i verdura al centre, per després repartir-ho.

Deu del vespre. La gent va arribant a la Semproniana per a l’àpat d’aprofitament. L’Ada, com sempre somrient, dóna la benvinguda als comensals i explica d’on han tret els ingredients per al sopar d’avui. El mòbil de tothom treu fum, publicant un munt de fotografies a internet, mentre ella comparteix idees per aprofitar els tomàquets madurs.

Malbaratem aliments als camps, a les fàbriques, als comerços, als restaurants, i a casa. Molta gent bonica suma forces per a canviar-ho al llarg de tot el dia, cada dia. Ja siguin sis plàtans ennegrits o un camp sencer de tomàquets, cada una d’aquestes accions suposa un canvi real. Però si a més hi sumem l’educació en la prevenció a les escoles i una legislació que reguli i prohibeixi el malbaratament indiscriminat, aquesta transformació positiva no hi haurà qui l’aturi.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *